dissabte, 30 d’abril del 2011

Projecte #1: cookies (I)

Vet aquí el meu primer projecte: aconseguir fer unes cookies com Déu mana. Només les havia provat de fer una vegada i m'havien quedat massa dolces i amb una textura ben estranya, sorroses però sense ser cruixents més aviat una mica humides; un petit desastre, doncs. Però ahir volia fer alguna cosa per esmorzar, de manera que vaig remirar-me la meva petita col·lecció de llibres de xocolata, vaig encendre l'ordinador, vaig fer una recerca exhaustiva per internet i em vaig decidir per una recepta titulada "The best EVER chocolate chip cookies recipe"

El resultat ha estat regular. El gust és realment bo, no són excessivament dolces i tenen un punt de vainilla realment "interessant" (fent servir les expressions típiques dels programes de cuina), a part del punt salat típic de les cookies que fa que no puguis menjar-te'n només una. No obstant, la textura deixa molt per desitjar: en comptes de galetes semblen més aviat uns pastissets. De manera que m'he submergit altre cop a la xarxa i he descobert un parell de coses interessants a tenir en compte a l'hora de fer cookies:
- En primer lloc, que al món hi ha dos tipus de persones: les que prefereixen les cookies toves ("chewy cookies") i les que les prefereixen cruixents ("crispy cookies"). Jo, personalment, les prefereixo cruixents (com ha de ser, sinó, una galeta?) però la majoria d'americans sembla que els agraden més les toves.
- En segon lloc, cal posar molta atenció a l'hora de fer les galetes, és a dir, la forma. No només cal fer-les totes més o menys de la mateixa mida (perquè sinó unes es fan més aviat que les altres, lògicament) sinó que s'ha de comptar que s'expandiran (i força!) de manera que s'han de separar unes de les altres i s'han de fer més aviat petites, si no es vol terin unes galetes de mida gegant (d'aquelles que amb un ja en tens prou per a un bon berenar).
- Finalment he pogut comprovar que no sóc la primera persona que aconsegueix un híbrid entre galeta i pastís, cosa que m'ha ajudat a no perdre les esperances. Malgrat tot, he de dir que per sucar a la llet o al cafè van de perles!

Bé, suposo que a mesura que en vagi fent aniré trobant-me amb nous problemes i (confio) també noves solucions. De totes maneres deixo aquí la recepta que, encara que és millorable, tampoc està del tot malament.


COOKIES AMB XIPS DE XOCOLATA I

Cal dir, abans de res, que no he seguit al punt de la lletra la recepta original (no ho puc evitar, sempre, per alguna raó o altra, acabo fent-ho tot aproximat tot i que sé que això, precisament és el que no s'ha de fer) i l'he acabat adaptant una mica al que tenia en aquell moment. 


  
Ingredients:

  • 2 ous
  • 330 grams de farina
  • 60 grams de sucre morè
  • 120 grams de sucre blanc
  • 2 culleradetes de llevat (els americans fan servir bicarbonat de soda, però jo no n'he trobat enlloc)
  • ¾ d'una cullereta de sal
  • ¾ d'una cullereta de vainilla
  • 150 grams de mantega (a la recepta original en posava més)
  • 2 cullerades de llet
  • 170 ml de xips de xocolata (més, més!)


Preparació:

Primer de tot, preescalfeu el forn a 170 ºC.
Barregeu els dos tipus de sucre (el blanc i el morè) en un bol. Tot seguit afegiu-hi la mantega pomada i remeneu-ho fins que quedi tot ben mesclat. A continuació tireu-hi els dos ous (procurant que la barreja anterior no sigui massa calenta, en aquest cas seria millor deixar-la refredar una mica abans de posar-hi els ous) i la vainilla. Un cop remenat, afegiu-hi la sal, el llevat i, poc a poc, aneu-hi introduint la farina. Finalment, poseu-hi les xips de xocolata... com més millor! En aquest punt és probable que sigui difícil mesclar-ho tot, perquè la massa és molt espessa; podeu afegir-hi una o dues cullerades de llet, tot i que sospito que aquesta ha estat una de les causes principals de l'"apastissament" de les galetes resultants.
Ja per acabar cal enfornar-les entre 12 i 14 minuts, fins que quedin daurades de les vores. Després de treure-les, però, i abans de deixar-les refredar, cal mantenir-les uns 5 minuts a la mateixa plata del forn, perquè s'acabin de fer.


Bon profit!

dimecres, 27 d’abril del 2011

Les coses clares i la xocolata espessa

Avui neix aquest blog. M'hauria agradat fer coincidir la data amb el dia de la mona (quin dia hi ha millor per començar un blog de xocolata?) però certs problemes tècnics (malsdepanxa causats molt probablement per un excés de xocolata) m'ho van impedir. Tot i això, la il·lusió és la mateixa.

Suposo que en la primera entrada cal fer una presentació i una declaració d'intencions. Doncs bé, som-hi; fa un parell de setmanes vaig visitar el museu de la xocolata. Sempre m'ha agradat la xocolata però aquell dia me'n vaig enamorar. I vaig decidir que volia ser pastissera. Això és molt fàcil de dir quan t'acabes de prendre una xocolata desfeta i veus els alumnes de l'escola de pastisseria del gremi de Barcelona treballant rere un vidre, però les coses no són tan senzilles: són moltes hores i molts diners! Així que (de moment! mai s'ha de perdre l'esperança...) l'Escola quedava apartada de les meves possibilitats (no està el forn per a rosques, mai més ben dit). No obstant, avui en dia hi ha altres maneres d'aprendre i internet és un tot un món, de manera que, després de passar unes quantes hores fent recerca sobre la xocolata i descobrir milers de receptes, vídeos i blogs sobre el tema, vaig decidir que (què carai!) potser amb paciència i hores de proves podria aconseguir convertir-me en una "mestra xocolatera". 

Doncs bé, això és el que intentaré amb aquest blog: recollir totes les receptes de/amb xocolata que trobi i posar-les en pràctica. Tinc amics disposats a devorar-ne els resultats i la cuina a punt, així que només falta posar-me mans a l'obra i desitjar-vos un bon profit!