diumenge, 15 de juliol del 2012

Magdalenes-magdalenes (assalt nº1)

Ja feia molt de temps que no m'atrevia amb les magdalenes i, el mes passat, aprofitant que havíem d'anar d'excursió, vaig decidir fer-ne; que si et queden bé, per la mida que tenen, són d'allò més llamineres! 

Aquest cop em vaig decidir per unes magdalenes magdalenes (ni muffins, ni cupcakes ni coses estranyes d'aquestes) i la recepta la vaig treure del Petit Larousse du Chocolat. No van acabar de quedar ben bé com la idea de magdalena com déu mana que tinc en ment, d'aquelles que es desfan en grumolls de molla flonja i humida quan les pessigues, sinó més aviat com les de bossa que venen als súpermercats, d'aquelles de pell llisa i suau i més aviat compactes, de les que, si no les suques en llet, en menjar-te-les se't fa una bola al coll ben difícil de fer tirar avall. Però malgrat tot, de gust no estaven malament! Van pujar una mica, però tampoc prou per al meu gust (no es van esquerdar del cim, com fan les magdalenes de debò... continua la meva batalla contra la gravetat) tot i que la massa va estar reposant tota una nit (jo que estava convençuda que era aquest, el secret!). Val a dir, però, que les vaig tornar a fer amb la màquina de fer mini-muffins, per la qual cosa és possible que el resultat no hagués estat el mateix si les hagués enfornat com cal. Bé, hauré de continuar provant!


MINI MAGDALENES COMPACTES DE CACAU I LLIMONA

Ingredients:

Magdalenes de llimona
  • 85 grams de mantega
  • 2 ous
  • 130 grams de sucre blanc
  • 3,5 cl de llet
  • 180 grams de farina
  • 1 culleradeta de llevat en pols
  • ratlladura de llimona


Magdalenes de cacau
  • 85 grams de mantega
  • 2 ous
  • 130 grams de sucre blanc
  • 3,5 cl de llet
  • 150 grams de farina
  • 1 culleradeta de llevat en pols
  • 30 grams de cacau en pols tamissat


Preparació:

Barregeu la farina amb el cacau o la ratlladura de pell de llimona (segons el tipus de magdalenes) i el llevat en un bol. Torreu la mantega (escalfant-la fins que el suero se separi del líquid i quedi de color marró avellana) i coleu-la. Mentre es refreda, bateu els ous amb el sucre fins que s'emblanqueixin una mica i afegiu-hi la llet i la mescla de la farina tamissada. Tot batent la massa, incorporeu-hi la mantega torrada. Deixeu-ho refredar a la nevera tota una nit. 
L'endemà, preescalfeu el forn a 200ºC i prepareu un motlle per a magdalenes, untant-lo amb mantega i farina  (jo, com ja he dit, vaig fer servir la màquina). Enforneu les magdalenes, i llestos! 

Bon profit!

dimecres, 28 de març del 2012

Cóc ràpid de cacau i poma

Amb aquesta recepta obro una nova secció. Fa un any, vaig menjar un cóc o pa de pessic boníssim per allà les terres de l'Ebre i m'he proposat trobar la recepta del pa de pessic perfecte, o, almenys, una que s'assembli a aquell que vaig tastar: esponjós, dolç fins a un cert punt, ben inflat... i que no pots parar de menjar!


L'altre dia buscava una recepta per fer un pastís senzill i ràpid i que pugés força, perquè n'havia de menjar un munt de gent i se'm va acudir que un pa de pessic seria ideal. Tot buscant, vaig trobar, al llibre de la Carme Ruscalleda Cuinar per ser feliç –novetat d'aquests reis a la biblioteca de casa– un “Cóc ràpid (multi-recursos)” que, a primera vista, semblava ajustar-se perfectament al que jo volia. No obstant, un cop em vaig mirar més a fons la recepta, em vaig adonar d'un detall: no portava ni mantega ni oli! (ni res per l'estil). Això sí que em va picar la curiositat... un pastís sense greix? Estava convençuda que algun tipus de greix (vegetal o animal) era un dels elements necessaris per a l'elaboració de tot pastís. De manera que vaig fer-lo, i avui us en presento el resultat.

La veritat és que ràpid i senzill, ho és; ara bé, estrany i curiós, també! El pa de pessic ha quedat una mica eixut, però suposo que el fet que hi afegís cacau hi ha tingut força a veure (però havia de buscar una excusa per penjar-lo), i també perquè sospito que el vaig deixar massa temps al forn. El gruix del pastís, que va pujar, però tampoc excessivament, és com una esponja, ple de porus; en canvi, la part superior, suposo que per la humitat de les pomes, ha quedat més crua i tova, amb el recobriment cruixent de la crosta de sucre. La veritat és que no és gran cosa, el gust està bé (a veure, no deixa de ser un pastís i, per tant, és difícil que sigui dolent, tot i que pel meu gust ha quedat una mica massa dolç), perquè, com ja he dit, es tracta d'un pa de pessic una mica estrany (no sé ni si es podria considerar pa de pessic), però continuaré fent proves fins que aconsegueixi quedar-ne convençuda!



CÓC RÀPID DE CACAU I POMA

Ingredients:

  • 4 ous
  • el mateix pes de sucre (entre 200 i 250 grams aproximadament, depenent dels ous)
  • la meitat del seu pes de farina
  • 20 grams de llevat Royal (a la recepta original són 10)
  • una cullerada sopera de cacau en pols
  • una mica més de sucre i poma tallada a làmines per decorar (jo vaig utilitzar poma, però a la recepta original es proposen tot tipus de combinacions amb fruita fresca, seca i bessons... això ho deixo a la imaginació de cadascú!)


Preparació:

Preescalfeu el forn a 180ºC i recobriu un motlle amb paper de forn untat amb una mica de mantega.
Per una banda, mescleu la farina amb el llevat i el cacau; per altra, bateu fortament els ous en un bol juntament amb el sucre fins que es formi una mica d'espuma. A continuació, afegiu-hi la primera mescla dels ingredients secs poc a poc, tot tamissant-la. Aboqueu la massa al motlle i decoreu-ho amb les làmines de poma. Finalment, espolseu-hi una mica de sucre per sobre (la quantitat va a gustos) i enforneu-ho durant uns 20-25 minuts.

Bon profit!


divendres, 23 de març del 2012

Pastís de xocolata amb cervesa


Després d'un munt de temps sense treure el cap per aquí –em vaig prendre massa seriosament això de les vacances– he decidit tornar. I com que tinc una mica de mala consciència, intentaré ser una mica més constant en això de penjar receptes i actualitzar el bloc, encara que no prometo res! 

Així que recupero l'activitat del bloc i recomenço amb un bon pastís (m'he adonat que no n'havia posat cap com déu mana, encara) que vaig fer fa poc amb motiu de l'aniversari d'un amic. El vaig trobar al bloc El Bon Tiberi i vaig pensar que era fet especialment per a ell. Ens va agradar molt –fins i tot als que no ens agradava la cervesa– perquè, tot i que aquest ingredient li dóna un gust “interessant” i diferent, no resulta gens amarg. És un pastís que queda molt esponjós (puja molt! feia ja un temps que els pastissos que feien no em pujaven gaire, i aquest em va fer pujar també la moral) i gens sec, com hauria de ser tot bon pastís des del meu punt de vista, i si s'aireja bé, queda una crosta ben cruixent que fa un contrast amb l'interior tou... mmmmmh! Boníssim! 

Apa, doncs, després de donar les gràcies als autors del bloc El Bon Tiberi per donar-nos a conèixer aquesta meravella de pastís, us en deixo la recepta. 






















PASTÍS DE XOCOLATA AMB CERVESA

Ingredients:
  • 250 grams de farina
  • 75 grams de cacau en pols
  • 390 grams de sucre (a la recepta original són 400 grams, però jo he utilitzat vainillina ensucrada en comptes de vainilla líquida, per la qual cosa he hagut de posar-hi menys sucre!)
  • 2 culleradetes i mitja de bicarbonat sòdic
  • 250 grams de mantega
  • 140 grams de crema de llet
  • 2 ous
  • una culleradeta de vainillina
  • 250 ml de cervesa negra Guinness

Preparació:

Preescalfeu el forn a 180 ºC.
Mescleu la farina amb el cacau, el sucre, la vainillina i el bicarbonat per una banda; per l'altra, en un bol gran, la cervesa i la mantega. Aquesta darrera barreja és complicada. A la recepta original s'especificava que la mantega havia d'estar a temperatura ambient, però jo ho vaig provar i després d'una bona estona batent la mescla sense resultat – simplement fragments de mantega en suspensió a la cervesa– vaig perdre la paciència i vaig acabar desfent la mantega al microones i barrejant els dos líquids. 

Afegiu-hi la nata i els ous i torneu-ho a remenar (en el cas que utilitzéssiu vainilla líquida com cal, aquest seria el moment d'incorporar-la). Finalment, mescleu-hi els ingredients secs, poc a poc. 

Enforneu la massa en un motlle (compteu que pujarà i força!) durant uns 45-50 minuts fins que en punxar el pastís amb un ganivet, la fulla d'aquest surti neta.

Bon profit!